Cada dia hi ha més preocupació per tenir una dieta saludable. Però ens preocupa si és una dieta sostenible? Avui veiem com fer que una dieta saludable sigui també respectuosa amb el medi ambient.
El repte del canvi climàtic
Ja fa molts anys que ens hem familiaritzat amb el terme canvi climàtic, en referència a les variacions que pateix el clima a nivell mundial.
Una de les diferències clau entre el que hem viscut al llarg de la història de la Terra i el moment actual , és que avui en dia es produeix majoritàriament com a conseqüència de l’activitat humana.
Els canvis accelerats que s’estan donant en els últims anys han portat als experts a parlar no ja de canvi climàtic, sinó d’emergència climàtica. Justament per remarcar que el temps per actuar i revertir aquesta situació s’acaba i que és necessari implantar polítiques i adoptar mesures importants per afrontar aquest repte global.
Què podem fer per tenir una dieta més sostenible
Una part d’aquest repte que hem d’afrontar té una relació directa amb els nostres hàbits alimentaris. El que mengem també amenaça el clima, la vida a la terra i la vida sota l’aigua.
La majoria de nosaltres mengem un mínim de 3 vegades al dia. Cada dia de l’any. Si fem els càlculs, això són moltes decisions diàries amb un gran poder de repercussió. Per tant, algunes d’aquestes decisions poden convertir els nostres habits alimentaris en una dieta més sostenible.
1. Prioritzar els aliments frescos, locals i de temporada
El sistema alimentari mundial és responsable d’un terç de totes les emissions de gasos d’efecte hivernacle. La producció a nivell industrial i el transport de mercaderies és un dels principals causants de les emissions de diòxid de carboni i altres gasos nocius per el planeta. Per tant, com menys processats estiguin els aliments que mengem i menys quilòmetres hagin de recórrer, molt millor.
No només per estalviar en transport, sinó també per guanyar en salut.
Al ser aliments d’origens propers, ens arriben a taula molt més frescos i collits en el moment òptim de maduració. I això es tradueix en aliments més nutritius i saborosos. Alhora, quan prioritzem els aliments frescos evitem un excés de sucre, sal i greixos poc saludables en la nostra dieta, un dels principals factors de risc de patir determinades malalties no transmissibles.
Sense oblidar que recolzem l’economia local, el desenvolupament de la nostra regió i els petits productors.
2. Reduir el malbaratament alimentari
En el camp del malbaratament alimentari les dades son desesperançadores. Cada any es llencen aproximadament un 30% dels aliments que es produeixen. A Catalunya això representa unes 260 mil tones anuals de menjar que acaba a la brossa.
Hi ha dues maneres de fer front a aquest problema.
Per una banda evitar que el menjar se’ns faci malbé a casa. Per això podem:
- Tenir-lo ordenat i amb les dates de caducitat o de consum preferent ben a la vista per utilitzar primer aquells que estiguin a punt de caducar.
- Conservar bé el menjar i si preveiem que no ens el menjarem en poc temps, congelar el que es pugui.
- Reaprofitar el que ens sobra per a àpats posteriors. Una mica de pollastre rostit ens pot servir per fer un entrepà o unes restes de samfaina per fer-nos una truita de verdures.
Però sense dubte, la millor manera d’evitar-ho és fent una compra més racional, adquirint només les quantitats necessàries. I fer servir canals alternatius de compra on la uniformitat o les mides mínimes dels aliments no són motiu per treure’ls del mercat i llençar-los.
3. Aliments ecològics
Consumir en la mesura del possible aliments ecològics és una altra gran contribució en la salut del planeta. En el seu conreu no s’utilitzen plagucides ni fertilitzants químics. A més, els mètodes de producció agrícola i ramadera no intensius augmenten la biodiversitat i la fertilitat del sòl i generen molts menys gasos d’efecte hivernacle.
Consumint produtes ecològics o de petits productors estarem potenciant la sobirania alimentària i garantint un món rural viu.
Per evitar consumir productes ecològics que vinguin de lluny o que hagin estat produïts de forma massiva i sense garantir unes condicions de treball dignes; proposem comprar en petits comerços especialitzats, mercats de pagès o en grups de consum cooperatiu.
4. Consumir menys carn
Menjar menys carn i de més qualitat, ja que moltes persones estan menjant avui en dia molta més carn de la necessària per a una nutrició òptima.
La producció d’aliments d’origen vegetal sol representar un impacte mediambiental més petit que la producció d ‘aliments d’origen animal.
La producció de carn és responsable d’un gran consum d’aigua i de la contaminació dels aqüífers. I també és un dels principals motius de desforestació de la selva amazonica: perquè es necessiten grans extensions de terres per a pastures i per a monocultius de soja. I aquesta soja està destinada majoritàriament a l’elaboració de pinsos per a engreixar animals.
Si augmentem la proporció d’aliments vegetals de la nostra dieta, estarem reduint la nostra petjada ecològica. I obtenim una dieta més sostenible i saludable.
5. Saber triar el peix que mengem
Ens hem acostumat molt al calendari de fruites i verdures segons les estacions i mesos de l’any. En canvi, pensar en consumir peix de temporada no és massa habitual. Igual que en el cas dels vegetals, el peix de temporada és més saborós , evita la sobreexplotació de mars i oceans, i el consum d’exemplars per sota de les talles mínimes.
A l’hora de comprar peix ens hem de fixar en dos aspectes que han d’estar clarament indicats en la seva etiqueta: el mètode de pesca i la zona de captura.
- Els mètodes de pesca sostenibles són aquells que no exerceixen un impacte negatiu sobre la resta de l’ecosistema marí. La pesca d’arts menors, com el tresmall, la nansa o el palangre en són tres bons exemples.
- Pel que fa a les zones de captura, com més propera sigui la zona d’on prové el peix, millor.
Menjar d’una manera responsable és una altra via per pressionar polítics i empreses perquè assumeixin la seva part de responsabilitat. I apliquin les mesures i les polítiques necessàries per fer del nostre sistema alimentari un sistema respectuós amb el planeta i l’entorn.
